Para nada es una evaluación justa. Es meter a todo el mundo en el mismo "saco" sin tener en cuenta sus limitaciones, capacaidades y aptitudes. Volvemos de nuevo a una educación técnica, no?. Es lo que dice el profe y punto.
Pues así de entrada, muy justa no parece. Hablamos de educación física, donde debe ser más importante la actitud que la aptitud. Ojalá fuesemos todos atléticos, altos, e inteligentes, y si además fuesemos guapos, ya sería la repanocha. La vida real no es así, y la escuela se tiene que adaptar a la realidad de la vida, y en consecuencia la evaluación. La evaluación debe considerar más aspectos que la valoración puramente técnica, el interés, la voluntad por aprender, el trabajo realizado y la actitud deben jugar un papel importante. Y hablamos de educación física, pero se podría extrapolar perfectamente a cualquier otra materia. El aprendizaje de conceptos puntuales para superar un examen no tiene nada que ver con el aprendizaje, pero éste, es otro tema más extenso.
Es una evaluación injusta en toda regla y es la evaluación que hemos padecido muchos de nosotros durante nuestros años de escuela. Completamente objetiva: lo consigues...aprobada, no lo consigues...suspendida.
A mi entender una evaluación justa no debe atender a un solo criterio, ya que vivimos en un mundo de diversidad y en el hipotético caso de que así fuera debería estar adaptado las diferencias individuales.
La ilustración para nada muestra una evaluación justa, ya que únicamente se centra en un criterio sin tener en cuenta otros aspectos que también forman parte de la evaluación (actitud, interés, trabajo....).
Una avaluació d'aquest tipus es la que per desgàcia hem sofert molts de nosaltres. Encara que per a mi es una mica exagerada l'imatge ja que apareixen en ella diferents animals i nosaltres som un sol animal, amb les mateixes caractérístiques físiques (encara que en alguns casos especials: deformacions al cos o enfermetats hereditaries). El que vull expressar es que si impartim una docència en la que es tenen en conter tots els aspectes en els que una persona pot millorar per a evaluar-los: fisicament, mentalment, socialment, èticament... i evaluem totes elles, sabrem d'una millor forma si la persona evaluada reuneix les bases per a aprovar l'assignatura. El que no podem fer es evaluar sols d'una d'aquestes parts, ja que cada individu es diferent als altres.
Estic d'acord am tots els meus companys, i pense que es tracta d'una avaluació injusta, ja que el professor no ha tingut en compte en cap moment les caracteristiques, ni les limitacions, ni la actitud dels seus alumnes. Crec que tots em viscut situacions similars al llarg de la nostra etapa escolar, i deuriem tindreu en compte quan sigam nosaltres els que deguem avaluar als nostres alumnes com a futurs docents.
Aquest tipus d´ avaluació és el que s´ha donat a l´educació física al llarc dels anys, ja que el mestre és el qui marca uns objectius iguals per a tots sense atendre a les diferències individuals de cada persona, i l´ alumne, si vol obtenir una bona qualificació, ha d´aconseguir eixe objectiu. D´aquesta manera, aquells alumnes els quals la seua condició física els afavorisca per a determinada activitat, aconseguirán una bona qualificació, ja que els será més fácil aconseguir allò marcat pel mestre que per a aquells els quals la seua condició física no es afavorisca en l´exercici o activitat. Per exemple, un alumne que medisca 1,85 tindrá més facilitat de llançar la pilota dins de canasta que un alumne que medixca 1,60 o per exemple, un alumne que tinga una elevada capacitat de reacció, podrá destacar al tennis(ja que li pegará a la pilota) mentre que altre potser no siga bo al tennis però siga molt elàstic...en fi,que la diversitat es una qüestió que els mestres hem de tenir en compte i el que no puguem fer és manar un exercici sense tenir en compte les diferents limitacions de cada alumne.
Para nada es una evaluación justa. Es meter a todo el mundo en el mismo "saco" sin tener en cuenta sus limitaciones, capacaidades y aptitudes. Volvemos de nuevo a una educación técnica, no?. Es lo que dice el profe y punto.
ResponderEliminarEstic d'acord amb Inma, res d'avaluació justa, es fa el que diu el professor i ja esta sense pensar en els alumnes i si no es fa això supes!!
ResponderEliminarPues así de entrada, muy justa no parece. Hablamos de educación física, donde debe ser más importante la actitud que la aptitud. Ojalá fuesemos todos atléticos, altos, e inteligentes, y si además fuesemos guapos, ya sería la repanocha. La vida real no es así, y la escuela se tiene que adaptar a la realidad de la vida, y en consecuencia la evaluación.
ResponderEliminarLa evaluación debe considerar más aspectos que la valoración puramente técnica, el interés, la voluntad por aprender, el trabajo realizado y la actitud deben jugar un papel importante. Y hablamos de educación física, pero se podría extrapolar perfectamente a cualquier otra materia. El aprendizaje de conceptos puntuales para superar un examen no tiene nada que ver con el aprendizaje, pero éste, es otro tema más extenso.
Es una evaluación injusta en toda regla y es la evaluación que hemos padecido muchos de nosotros durante nuestros años de escuela. Completamente objetiva: lo consigues...aprobada, no lo consigues...suspendida.
ResponderEliminarA mi entender una evaluación justa no debe atender a un solo criterio, ya que vivimos en un mundo de diversidad y en el hipotético caso de que así fuera debería estar adaptado las diferencias individuales.
ResponderEliminarLa ilustración para nada muestra una evaluación justa, ya que únicamente se centra en un criterio sin tener en cuenta otros aspectos que también forman parte de la evaluación (actitud, interés, trabajo....).
Una avaluació d'aquest tipus es la que per desgàcia hem sofert molts de nosaltres. Encara que per a mi es una mica exagerada l'imatge ja que apareixen en ella diferents animals i nosaltres som un sol animal, amb les mateixes caractérístiques físiques (encara que en alguns casos especials: deformacions al cos o enfermetats hereditaries).
ResponderEliminarEl que vull expressar es que si impartim una docència en la que es tenen en conter tots els aspectes en els que una persona pot millorar per a evaluar-los: fisicament, mentalment, socialment, èticament... i evaluem totes elles, sabrem d'una millor forma si la persona evaluada reuneix les bases per a aprovar l'assignatura. El que no podem fer es evaluar sols d'una d'aquestes parts, ja que cada individu es diferent als altres.
Estic d'acord am tots els meus companys, i pense que es tracta d'una avaluació injusta, ja que el professor no ha tingut en compte en cap moment les caracteristiques, ni les limitacions, ni la actitud dels seus alumnes.
ResponderEliminarCrec que tots em viscut situacions similars al llarg de la nostra etapa escolar, i deuriem tindreu en compte quan sigam nosaltres els que deguem avaluar als nostres alumnes com a futurs docents.
Aquest tipus d´ avaluació és el que s´ha donat a l´educació física al llarc dels anys, ja que el mestre és el qui marca uns objectius iguals per a tots sense atendre a les diferències individuals de cada persona, i l´ alumne, si vol obtenir una bona qualificació, ha d´aconseguir eixe objectiu. D´aquesta manera, aquells alumnes els quals la seua condició física els afavorisca per a determinada activitat, aconseguirán una bona qualificació, ja que els será més fácil aconseguir allò marcat pel mestre que per a aquells els quals la seua condició física no es afavorisca en l´exercici o activitat. Per exemple, un alumne que medisca 1,85 tindrá més facilitat de llançar la pilota dins de canasta que un alumne que medixca 1,60 o per exemple, un alumne que tinga una elevada capacitat de reacció, podrá destacar al tennis(ja que li pegará a la pilota) mentre que altre potser no siga bo al tennis però siga molt elàstic...en fi,que la diversitat es una qüestió que els mestres hem de tenir en compte i el que no puguem fer és manar un exercici sense tenir en compte les diferents limitacions de cada alumne.
ResponderEliminar